En Ferran Cortès passeja una Senyera (1/2) - histocat.cat

Aportem dos fragments d'un vídeo on en volem destacar: 1) En Ferran Cortès passeja una senyera, i no una bandera amb un lleó i un castell, com seria el corresponent si fos una conquesta de Castella. Entenem que la investigació iconogrà fica que deuen haver dut a terme per recrear les escenes parteix d'imatges on han d'aparèixer d'altres senyeres. Més sobre la bandera de la conquesta aquí http://histocat.cat/pdf/bnderes.pdf 2) El "lema" de la vida del conqueridor "Conquerir o morir" (segon vídeo) és el crit de guerra dels almogà vers, del que ell n'era hereu. Quan els almògavers arribaven a una nova terra, immediatament cremaven les naus seguint aquest lema, ja que tant si conquerien les terres com si morien intentant-ho, ja no havien de necessitar més les naus i, per tant, les podien cremar. Més sobre la relació d'en Cortès i els almogà vers a la segona part del vídeo i del text la podreu veure i llegir a http://www.youtube.com/watch?v=oEPRaF6fc8E. Aquest capítol fou emès a TV3, programa Cronos, de la sèrie: "Conquistadors, Battle of the Gods" (Primer capítol), dirigida per Jason Hreno, produïda per Atlantic Productions in association with Granada Media and Discovery / The Learning Channel. ___________________________ (La segona part del vídeo i del text la podreu veure i llegir a http://www.youtube.com/watch?v=oEPRaF6fc8E) (Text d'en Jordi Bilbeny, primera part) Historia de los Victoriosissimos Antiguos Condes de Barcelona Editat el 1603, aparagué a Barcelona aquest llibre de fra Francesc Diago, amb un poema introductori "que Salici escriu des de Roma al lector en lloança de la Història dels Comtes" , el text del qual fa: "Desde aquí os descubriera los primores del artífice illustre, que mayores no los vio Grecia o Roma, en sus gentiles fabricas, entrad pues mirando atento, de la bella cornixa, al pavimento, que la tendreis, segun el arte encierra, por maravilla ottava de la tierra" . És obvi, doncs, que els Comtes de Barcelona, com a reis d'Aragó, foren els autors d'unes gestes més grans que no pas les de Grècia i Roma, i que Salici les qualifica de "vuitena meravella de la terra". Però aquestes gestes no podien ser unes altres llevat de les de la descoberta i conquesta d'Amèrica. És En Colom mateix qui ho exposa en una Carta al rei Ferran, que la Consuelo Varela situa entre el 1498 i el 1500, car hi escriu: "I dic que em responguin qui llegí les històries de grecs i de romans, si amb tota poca cosa eixamplaren el seu senyoriu tan granment, com ara féu Vostra Altesa aquell de l'Espanya amb les �ndies" . Així és vist per En López de Gómara, quan comenta les victòries d'En Cortès, car ens assegura que "mai cap grec ni romà ni de cap altra nació no va fer res de semblant" . I, conformement, ho testifica alhora En Bernal Díaz en escriure que "més digne de llaors és el nostre Cortès que no els romans" . Per acabar-ho d'arrodonir vull esmentar els mots mateixos que adreçà En Ferran Cortès a l'Emperador Carles, puix en parlar-li de les seves victòries militars, assenyalava que, talment com a Amèrica, "mai en cap part del món hi hagué falta d'espanyols" . Però, atès que els castellans sí que mancaren a les conquestes primeres d'Ità lia i a les de la Mediterrà nia Oriental i --segons hem vist per En Despuig, En Casaus, En Colom i el Luz de Verdad--, mai no sortiren dels seus regnes peninsulars fins que no s'uniren a la Corona d'Aragó, aquests espanyols a qui al•ludeix En Cortès han de ser, en conseqüència, els catalans. La relació entre els almogà vers i En Ferran Cortès, l'ha intuïda En Francesc Puigpelat, sense adonar-se de tota la seva transcendència. Així, en parlar-nos de la destrucció de les naus per ordre d'En Bernat de Rocafort, ens interroga: "A algú li sona aquesta situació? Qualsevol persona amb una mica de coneixement sap que, en la història no hi ha res de nou sota el sol. Els historiadors espanyols ens volen fer empassar que això de «quemar las naves» ho va inventar Hernán Cortés en desembarcar a Mèxic, però ja poden dir missa: és fals. Bernat de Rocafort ho havia ordenat al juny de 1305 a Gal•lípoli" . ________________________

» View the original video «

YouTube | August 13, 2006

Tags:. .gods. .media. .una. .channel. .battle